Txi kung o Gi gong?
Els idiogrames que acabem de veure es poden traduir o bé, com a Txi kung o Qi gong (es pronuncien igual) depenent del sistema de romanització que s’utilitzi per transliterar (traduir) els caràcters xinesos en fonemes pronunciables. Els dos sistemes principals de romanització són el sistema Wade –Giles, y el sistema Hanyu Pinyin, abreviat com Pinyin.
Així doncs, si utilitzem el sistema Wade-Giles obtenim la paraula Txi kung mentre que si utilitzem el sistema Hanyu Pinyin obtenim la paraula Qigong.
Tipologies:
Hi ha dos maneres diferents de cultivar l’Energia Vital; una interna i una altra externa.
El Qi gong intern treballa mitjançant postures estàtiques on la relaxació i la respiració diafragmática juguen un paper important per a produir i acumular l’Energia Vital al Dan tian inferior (zona de l’abdomen) per després fer-la fluir cap a les extremitats. Un exemple d’aquest cultiu intern és la figura anomenada Zhan Zhuang.
I el Qigong extern focalitza la intenció mental i la consciència en els grups musculars de les extremitats, braços i cames, on s’hi aplica una suau tensió i distensió que afavoreix el potencial de la Energia Vital en aquestes zones; aquesta Energia Vital circula pels meridians des de les extremitats cap al tronc i alimenta així als òrgans interns amb intenció d’equilibrar-los.
Existeixen diferents sèries d’exercicis que cultiven externament l'energia vital com per exemple els sistemes dels "Cinc animals" o el "Ba duan Jin" (les vuit joies).
El Qi gong es pot classificar també segons l’escola mèdica, marcial, o bé la corrent filosòfica que segueixi; taoista, budista o confuccionista.